Vaig fer una escapada a Mallorca l’estiu del 2017, l’estiu del 2018 i l’última va ser aquest estiu passat, just abans del meu aniversari. Com sempre, la meva superamfitriona era l’Antònia, que cada vegada que la visito prepara una “ruta guiri” diferent. Així, tot i que aterri a l’illa sobretot amb la intenció de desconnectar, marxo havent acumulat unes quantes adreces interessants per afegir al meu quadern de viatge. Som-hi.
Pozole, totopos, pulque, tuna, atole, elote, jícama, tlayuda, huitlacoche… o cuando teóricamente hablas la lengua del país al que viajas (México) pero no entiendes ni una cuarta parte de la carta del restaurante. Y eso solo son palabrejas del ámbito de la gastronomía mexicana, mundo fascinante donde los haya y eje principal de este artículo. Entre tacos, gorditas, enchiladas y quesadillas, ¡las versátiles tortillas de maíz van que vuelan!
S’està convertint en tradició anar a Mallorca cada estiu. Tan a prop, i quan soc allà hi ha moments en què em sembla que sigui en un lloc molt més remot, on màgicament parlen la meva llengua, tinc 4G al mòbil i hi impera la slow life del Mediterrani: és el millor dels dos mons.
Obrir la porta del cotxe i que t’envaeixi la suau olor de la lavanda no té preu. Els quatre dies a la Provença francesa van ser una escapada per visitar els camps de lavanda florits (i ja a punt de ser segats) que, a més, va coincidir amb les celebracions de la festa nacional de França (15 de juliol) i les de la victòria del Mundial de Futbol per part dels bleus (16 de juliol). Què més es pot demanar per a una experiència a la provençal completa?
