En los suburbios de la zona este de Sídney (Eastern Suburbs) se concentran las playas y las bahías más conocidas de la ciudad, entre las cuales destaca Bondi Beach por ser uno de sus emblemas. Aquí, el ajetreo del centro se convierte en un ir y venir más relajado, la vida playera se vive sin prisas. Tanto es así que por el paseo marítimo de Bondi los accesorios que predominan son los neoprenos y las planchas de surf en detrimento del calzado.
Després de les segones impressions de Melbourne és el torn de Sydney. Per a molts, Sydney és una ciutat més llaminera des d’un punt de vista turístic, ja que hi ha més per visitar que no pas a Melbourne, una ciutat que s’ha de viure més que veure. A Sydney, en canvi, tot gira entorn de les vistes. Ja sigui prenent un cafè, gaudint d’un bon brunch, anant a fer una capbussada a una piscina exterior, envoltats de còctels o fins i tot des del sofà de casa: sembla que tot va acompanyat de vistes oceàniques, fet que atorga a alguns suburbis de la ciutat un peculiar punt esnob amb un toc surfer.
Aviat farà quatre anys que vaig visitar Melbourne per primer cop, quan tot just començava el meu primer blog (i encara no tenia ni idea de fotografia): va ser una estada de quatre dies de caire totalment turístic de la qual tinc molt bon record. La tornada a la capital australiana dels esports, però, ha estat diferent. A un ritme més pausat i des d’un punt de vista més local, vaig descobrint Melbourne des d’una altra perspectiva, tot i que encara no puc no mirar enlaire quan vaig pel carrer.
Aquest estiu la calor a Mont-real ha arribat a batzegades, però sorprenentment el mes de setembre la ciutat encara gaudeix de temperatures altes que permeten acabar d’assaborir la temporada estival. Ve de gust passar-se el dia fora i, és clar, durant els mesos de bonança l’agenda mont-realesa és plena d’activitats. De fet, si aquesta ciutat quebequesa és coneguda per alguna cosa, és per la gran oferta cultural que hi ha en comparació amb altres ciutats d’Amèrica del Nord.
